dimecres





A VOLTES CAU TOT












A voltes cau una cortina espessa
damunt de tot, i tot esdevé estèril.
No és el silenci i és més que el silenci.
Floten els mots en una mar immòbil,
tota la cambra és un parany i esclaten,
inútilment, angoixes i projectes.
Res no distreu d'aquests instants terribles
com tancar els ulls i imaginar una noia
de cos propici al joc, a la baralla.
Miqel Martï i Pol

                        ***

A veces cae una cortina espesa
encima de todo, y todo se convierte estéril.
No es el silencio y es más que el silencio.
Flotan las palabras en un mar inmóvil,
toda la habitación es una trampa y estallan,
inútilmente, angustias y proyectos.
Nada distrae de esos instantes terribles
como cerrar los ojos e imaginar una chica
de cuerpo propicio al juego, a la pelea.

by jUliet

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada